Skip to main content

Aportacions de Llengua i República a l'avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions

El Manifest del Paranimf presentat pel grup Koiné el 31 de març del 2016 feia un mea culpa honest en plantejar que els catalans tenim bona part de responsabilitat en el decandiment de la llengua per la facilitat amb què ens subordinem als castellanoparlants.

Hi ha hagut certes reaccions des de llavors, però la majoria dels catalans segueix subordinant-se, cosa que ens duu al convenciment que ara el que cal és normalitzar els parlants, fer que els catalanoparlants es comportin a Catalunya com es comporten els alemanys a Alemanya, els turcs a Turquia o els grecs a Grècia.

Quins obstacles hi ha?

Un de molt important és que els catalans hem assumit, després de tants segles de persecució, que el menysteniment dels catalanoparlants per part de moltes empreses o que l’odi al català i la intolerància contra la nostra llengua no revesteixen la mateixa gravetat que el menysteniment d’algú negre pel fet de ser negre, d’una dona per raons sexistes, d’algú gai per homofòbia o d’algú gitano per intolerància ètnica.

Afortunadament als països més civilitzats que el nostre els òrgans que lluiten contra el racisme i la intolerància han entès que no hi ha odis de primera i odis de segona, que cal combatre tota forma de menystenir una minoria o un grup desafavorit. És el cas de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), del Consell d’Europa, que porta anys redactant recomanacions per tal que els estats membres del Cd’E millorin la seva legislació, les seves polítiques preventives i pal·liatives i les seves respostes per parar els peus als intolerants.

Doncs, des de Llengua i República, assumint el concepte de racisme que impulsa l’ECRI i, a més, convençuts que no hi ha racismes menys greus que d’altres, vàrem decidir contribuir al procés participatiu de l'Avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions, procés impulsat per la Generalitat. Tenim la voluntat de fer-hi valdre el nostre punt de vista que a la Catalunya actual el racisme catalanofòbic perpetra centenars d’agressions cada dia i que això es deu tant al supremacisme castellà com a la mentalitat d’esclau amb que els catalans entomem resignadament les agressions de què som objecte. ¿O no és cert que hi ha hagut grans rebomboris quan a un local s’han negat a atendre una persona pel fet de ser gai o negre i en canvi quan quotidianament als catalans se’ns nega un servei per la nostra llengua (al comerç, a la restauració o a l’administració colonial) ni tan sols les autoritats catalanes ens defensen?

Aquells que dubtin de si la intolerància contra les minories lingüístiques és un més dels racismes i discursos d'odi que cal combatre farien bé de llegir aquesta entrevista del Nacional a Fernand De Varennes (relator de l'ONU):

"El govern espanyol no ha fet res per reduir el discurs d'odi contra els catalans". El relator especial sobre les minories alerta que l'Estat ha fet "passos regressius" per restringir l'ús del català.

I la preocupació pel menysteniment dels catalans arriba a les xarxes socials:

Trobareu en aquests enllaços la nostra primera aportació al procés participatiu, però també us oferim la traducció que hem fet al català de tres de les Recomanacions de l’ECRI que ajuden a entendre el concepte ampli de racisme que defensa aquest organisme i que hi ha desenes de mesures que un estat democràtic (!) podria implantar per a erradicar la catalanofòbia i la intolerància contra la minoria lingüística catalana.

Acabarem dient que ens agradaria que la Conselleria d’Igualtat s’encarregués de traduir al català tota la producció de l’ECRI. La seva lectura seria sanadora per a molts catalans.

Aquest article es publica gràcies al suport econòmic i tècnic de Llengua i República.
Si hi voleu contribuir, podeu fer un DONATIU.