Subordinació lingüística arrelada

Sobre la necessitat d'eliminar la subordinació en els usos interpersonals molt consolidats, que anomenem «Eliminació de la subordinació lingüística arrelada», ESLA

Introducció

Partim del consens que hi ha entre els especialistes que la subordinació lingüística dels parlants d'una llengua minoritzada davant dels parlants de la llengua hegemònica és una de les causes de la seva progressiva residualització.

Des de la perspectiva de l'activisme, el Manifest del Paranimf que el nostre grup Koiné va presentar el 2016 va provocar un sotrac social evident. El Manifest va venir a dir que urgeix normalitzar els catalanoparlants, és a dir, aconseguir que ens comportem com fan els parlants normals de totes les llengües al seu propi territori:

• Manifestem finalment la necessitat, com a fruit de la presa de consciència lingüística, de la creació d’un ampli moviment ciutadà per la normalització lingüística que aplegui com més vagi més voluntats compromeses en una conducta superadora de la subordinació lingüística; un moviment en què cal que vagi confluint tothom, sigui quin en sigui l’origen i sigui quina sigui la seva llengua inicial

Aquest sotrac social ha tingut conseqüències notables, com l'incre­ment de la presa de consciència lingüística que demana el Manifest i que s'ha notat, entre d'altres, amb un augment de denúncies, no només perquè hagin augmen­tat les agres­sions, sinó  perquè ha crescut la conscièn­cia que no poden quedar impunes i que cal denunciar-les. (figura 1).

Una altra conseqüència del sotrac esmentat ha estat l'aparició de movi­ments per a fomentar la perseverança, bo i evitant la subordinació, com ara "No em canviïs la llengua" o "Man­tinc el català". El seguiment a les xarxes socials aporta el convenciment que són bones eines per a influir progressivament en la població catalanoparlant en general, però no prou en els casos de subordinació lingüística arrelada.

La perseverança lingüística en situacions espontànies s'està treballant amb iniciatives brillants com les que propugna Ferran Suay, amb multitud d'activitats com els Tallers per la Llengua o les conferències que imparteix allà on se li demani. L'ANC, va organitzar el 19 de juny del 2019 un Fòrum Intersectorial en què Ferran Suay va impartir la conferència que trobareu en aquest vincle. Us la recomanem vivament.

Per què proposem l’ESLA?

Perquè no ha aparegut fins ara cap proposta per a revertir la subordinació en els usos interpersonals consolidats (parella, pares, amics o veïns de tota la vida, companys de treball o d'estudi…), tothom s'hi dóna per vençut. Rarament trobem casos en què aquesta subordinació consolidada es reverteixi, i quan això passa, acostuma a  ser per iniciativa del parlant de la llengua hegemònica que pren consciència de la situació o que té interès (professional, de cara als fills…) de dominar la llengua minoritzada. Les dades de l'EULP 2018 i 2023 que trobareu als annexos 1 i 2 mostren que el retrocés del català en les relacions interpersonals és dramàtic.

Cal tenir en compte que els casos en què l'actitud perseverant dels catalanoparlants evita la subordinació amb desconeguts sumen pocs minuts a la setmana (amb l'excepció dels qui treballen de cara al públic), mentre que la subordinació consolidada (amb la parella, els membres d'un club o associació, companys de feina o d’estudis...) pot traduir-se en moltes hores, potser fins i tot desenes d'hores, a la setmana.

A qui va adreçada la proposta?

Als catalanoparlants que siguin conscients de formar part d'una relació en què es dóna la Subordinació Lingüística Arrelada i que vulguin reflexionar sobre aquesta subordinació que pateixen i, eventualment, estiguin disposats a fer l'intent de revertir-la. Si és el teu cas i vols participar en l'experiència d'intentar revertir-la, escriu un correu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.. També pots escriure'ns si no tens clar el tema i vols més informació per a valorar si hi participaràs o no.