Amb el franquisme constitucional (també dit, provocativament, «democràcia madura i consolidada»), el règim replanteja l'enginyeria social de les migracions: ja no confia en les migracions intraestatals i cerca d'aprofitar-se de la immigració dels que desconeixen l'existència de Catalunya i se senten atrets per una gran ciutat que els venen com a espanyola: Barcelona. Un dels esquers que atrauen aquesta immigració és la reducció d'un 80% de temps de residència necessari per a obtenir la ciutadania si provenen d'un país de llengua castellana, una reducció clarament supremacista en no oferir un tracte similar als qui s'integren en les llengües minoritzades.
L'obsessió malaltissa per a evitar que els nouvinguts s'integrin a la nacionalitat catalana i no pas a l'espanyola l'ha mostrada recentment el TC atenuant la prioritat del català com a llengua d'acollida. Es veu que al TC no saben que entre molts ajuntaments catalans i entitats socials del tercer sector predomina la mala praxi d'excloure el català com a llengua d'acollida.
La coincidència d'aquestes noves onades migratòries amb el desmantellament de drets laborals (horaris exhaustius, precarietat, sous miserables…) i la propulsió del mercat de lloguer han creat el magma idoni per tal que aquestes onades no s'integrin.
La llengua ha estat sempre un camp de batalla simbòlic per al nacionalisme espanyol: contra TV3 quan era catalana, contra la immersió quan n'hi havia, contra la reciprocitat entre televisions i governs autonòmics… Ells rai, que ho tenen clar: «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.»
Nosaltres, pel contrari, practiquem sovint la submissió lingüística, ignorem els pocs drets que se'ns reconeixen, quedem muts quan ens els trepitgen i, sobretot, permetem que les autoritats regionals de l'autonomia menystinguin constantment la llengua i n'ignorin el valor simbòlic.
¿Com podem pretendre que els nouvinguts adoptin el català com a manera d'accedir a la nacionalitat catalana si nosaltres mateixos els n'expulsem quan els considerem forans?
Per totes aquestes raons, el Manifest de Koiné demana des de fa 6 anys que no ens deixem imposar el castellà, que no ens subordinem lingüísticament. I per això el «Decàleg del compromís electoral sobre la llengua catalana que el Grup Koiné demana als partits que es proclamen independentistes» que vàrem fer públic el 14 de desembre del 2020 proposa, al punt novè, «Eliminar la duplicació en castellà de les conferències de premsa oficials ordinàries i de les declaracions de membres del Govern, alts càrrecs i representants parlamentaris tot exigint que els mitjans de comunicació espanyols apliquin l’article 20.3 de la Constitució espanyola de 1978 i els articles derivats del dit article en les lleis espanyoles de mitjans de comunicació públics i privats.»
De moment, el Govern actual ha donat senyals d'anar en direcció contrària.
Cal recordar que el 80% del consum televisiu a Catalunya és mitjançant canals que amaguen la realitat plurilingüe de l'Estat espanyol i sempre trien el tall en castellà que, amb la complicitat de les nostres autoritats, contribueix a la normalització… del castellà.
Lluís de Yzaguirre, setembre del 2021
