Primer d'octubre

Els periodistes, de vegades, allarguen innecessàriament un escrit perquè l'han de fer de 200 paraules -també ho fan els alumnes quan els fas fer redaccions i no saben què dir- i de vegades escurcen les paraules perquè han de fer titulars breus, impactants. El primer “dia” que jo recordo de veure i dir escurçat, va ser el 23-F. Tothom té clar que quan parlem del 23-F volem dir el de l'any 1981, el de l'intent de cop d'estat del tinent coronel Tejero. I quan ens referim al moviment dels indignats, parlem del 15-M del 2011. L'11-M del 2004 va ser l'atemptat a Madrid i el 17-A del 2017 el de l'atemptat a la Rambla de Barcelona i al passeig de Cambrils. En algunes samarretes de les manifestacions de l'11 de setembre també tenim escrit 11-S.

Vam anar dient en veu alta aquests escurçaments sense pensar-hi gaire, fins que ens vam trobar amb l'1-O del 2017 i vam veure com una data absolutament esborronadora i inesborrable sonava a campanya del club Super 3 “Uh! Oh! No tinc por! 2014”, que primer no en teníem i a mida que ens arribaven les imatges de les altres viles sí, però no ho havíem de dir.

Dos errors, doncs, respecte al primer d'octubre:

Primer, creure que hem de pronunciar les abreviatures, abreviades, és com si diguéssim que de Vinyols a Reus hi ha 7 ka ema; o que peso 60 ka ge.

Segon, dir-ne u, del primer dia del mes. El francès, l’occità, l’italià i el romanès tenen la norma de fer servir l’ordinal (premier, primer, primo o întaî) per al primer dia de cada mes (no per als altres dies, en què es fa servir el cardinal); l'anglès i l'espanyol americà, també. En català, tradicionalment, el primer dia de cada mes s'ha dit “primer”: el primer de maig o el primer de juliol.

Molts ajuntaments van voler deixar constància d'aquell dia canviant el nom d'algun dels carrers de les seves viles o donant nom a carrers que no en tenien. I així han aparegut carrers, avingudes, places i passatges Primer d’octubre. I també, amb la mateixa intenció, però equivocadament, 1 d’octubre.

Potser a uns altres plens municipals decidiran d’esmenar l’error. O no. No sé per què en aquest país s’escampen amb tanta velocitat els errors, les coses mal dites, i costa tant de mantenir les coses ben dites.

Dolors Requena