D’ençà que es va publicar el llibre Llengua i República, el manifest Koiné argumentat, els autors hem recorregut bona part del territori català, fent-ne la presentació. A mi m’ha tocat, normalment acompanyada del Josep Maria Virgili i d’algun altre membre de Koiné, d’anar a Vinyols i els Arcs, Riudoms, Reus, Montbrió, Amposta, Lleida, Alguaire, la Seu d’Urgell, Andorra, i també a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada del Conflent a la Catalunya del Nord, Balaguer i algun lloc del País Valencià que encara no sabem. Les presentacions del llibre les han organitzades ajuntaments, entitats culturals, biblioteques... i hem tingut més o menys assistents, segons el lloc. A banda de presentar el llibre hem fet una feina de conscienciació entre els catalanoparlants, perquè mantinguin la seva llengua, i perquè ajudin qui la vol aprendre.
La bona acollida que hem tingut a tot arreu, on ens han rebut amb amabilitat i admiració, i el fet que la mitjana d’edat dels assistents era alta, m’ha fet pensar que visc en una bombolla lingüística, vull dir que puc viure, si vull, en català, amb la família, a la feina, amb els amics, veïns, amb les administracions, quan vaig a comprar, quan truco a la companyia telefònica o a la de l’electricitat, quan llegeixo, quan escolto la ràdio o miro la televisió, quan vaig al restaurant, a cal metge, o al notari.