Existirà una minoria lingüística castellana a la nostra república?

La resolució del tractament que cal donar al castellà és un dels nusos gordians del procés constitucional a Catalunya. S'hi barregen des d'aproximacions paternalistes i condescen­dents fins a visions discriminatòries (camuflades d'arguments demolingüístics) que contenen components racistes que no ens agrada haver de reconèixer. I, segons com es resolgui, pot crear greuges comparatius com el que ens insinua la cita precedent.

Per tal d'abordar-ho d'una manera més freda i racional, m'ha semblat que calia plantejar­-s'ho des d'una òptica menys lingüística, més jurídica. Dit d'una altra manera, cal trobar un desllorigador que faci sobreeixir els implícits assumits pels que pensen que cal mantenir l'statu quo lingüístic i que no assumim els que volem un país nou, també des del punt de vista de les llengües.

Aquest desllorigador podria arribar per la via de plantejar-nos quin tractament donarà la República catalana al castellà si el Parlament decideix que cal ratificar la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM). La distància objectivadora ens la donarà la comparació amb algun estat que ja l'hagi ratificada i que tingui ciutadans o residents castellanoparlants.

El doctor Branchadell, que jo sàpiga, és l'únic que s'ha posicionat en aquest aspecte i preco­nitza que la nostra república (que no abona explícitament) ha d'emparar el castellà com a llengua regional o minoritària, si no oficial [aquesta posició només es compatible amb la CELRoM si assumim que el castellà no és "llengua dels migrants", denominació que la CELRoM empra per referir-se a les llengües que no són ni oficials ni tradicionals (bé terri­torials, bé nòmades)]. Branchadell ho ha expressat més d'un cop en mots relativament semblants:

jo em basava en el credo independentista del moment segons el qual el castellà no seria oficial de l’estat català independent. En aquest escenari, el castellà seria una llengua regional o minoritària i com a tal quedaria protegit per la Carta Europea (que sens dubte la Catalunya independent ratificaria).

Núvol 10.09.2014

Aquest plantejament suposa, gratuïtament i sense arguments, que a Catalunya hi ha llengües regionals o minoritàries que caldria protegir, ergo ignora el redactat de l'article u de la CELRoM:

Article 1r. Definicions

En el sentit d'aquesta Carta:

a) per l'expressió "llengües regionals o minoritàries" hom entén les llengües:

• • usades tradicionalment en un territori d'un estat per naturals d'aquest estat que constitueixin un grup numèricament inferior a la resta de la població de l'estat; i

  • diferents de la llengua o de les llengües oficials d'aquest estat; no s'hi inclouen ni els dialectes de la llengua o de les llengües oficials de l'estat ni les llengües dels migrants;

Doncs, si algú pretengués que el pallarès o el tortosí han de ser protegits com a llengües regionals, entraria en contradicció amb l'article u de la CELRoM. Així mateix, la CELRoM parla de llengües dels migrants encara que ni llurs fills o nets siguin migrants, però els migrants primers duien la llengua a la maleta o al farcell. Avanço que el mot clau que ens caldrà interpretar és tradicio­nalment.

Per altra banda, el terme llengües dels migrants duu implícit el reconeixement de concurrència: una llengua que comença a ser parlada en un país per persones que no hi han nascut, és a dir que no s'hi parlava t​radicionalment​ i que hi concorre amb la llengua parlada tradicionalment. Qui s'hagi preocupat d'entendre els propòsits de la CELRoM té clar que el desllorigador és si considerem el castellà com a llengua dels migrants. La CELRoM deliberadament omet consideracions sobre aquestes llengües:

15. The charter does not deal with the situation of new, often non-European languages which may have appeared in the signatory States as a result of recent migration flows often arising from economic motives. In the case of populations speaking such languages, specific problems of integration arise. The CAHLR (Comité ad hoc [d'experts sur les] langues régionales [ou minoritaires]) took the view that these problems deserved to be addressed separately, if appropriate in a specific legal instrument.

Explanatory Report to the European Charter for Regional or Minority Languages Strasbourg, 5.XI.1992

Per tant, tenim un element de reflexió que ens pot ajudar: ¿és el castellà a Catalunya "llengua de migrants" o caldrà considerar-la llengua tradicional (amb estatus d'oficialitat o amb tracta­ment de lllengua regional o minoritària)?

Tenim tres etapes històriques:

• immigració espanyola anterior a la guerra feixista del 36 (integrada quasi totalment)
• immigració espanyola posterior a la guerra feixista del 36 (integrada parcialment)
• immigració americana en l'etapa autonòmica (poc integrada)

La primera s'integra i es difumina. La segona és coetània de la que opta per Alemanya com a destinació. La tercera pateix uns problemes diferents relatius a l'estatus legal de ciutadania.

Immigració espanyola a Alemanya

Vegem-ho amb ulls externs. Què fa la República Federal d'Alemanya amb les llengües? Quines considera dels migrants i quines regionals o minoritàries?

El seu instrument de ratificació de la CELRoM inclou més llengües del que des de fora s'imagina (solem veure la RFA com un dels estats més uniformes, i en realitat no és menys multilingüe que la península ibèrica)

CETS No.148

European Charter for Regional or Minority Languages

Declarations contained in a letter from the Permanent Representation of Germany, dated 16 September 1998, handed to the Secretary General at the time of deposit of the instrument of ratification, on 16 September 1998 – Or. Engl./Germ.

Minority languages within the meaning of the European Charter for Regional or Minority Languages in the Federal Republic of Germany shall be the Danish, Upper Sorbian, Lower Sorbian, North Frisian and Sater Frisian languages and the Romany language of the German Sinti and Roma; a regional language within the meaning of the Charter in the Federal Republic shall be the Low German language.

No he trobat cap cens de les llengües dels migrants, però sí que n'hi ha dels immigrats segons país d'origen:

https://www.destatis.de/DE/Publikationen/Thematisch/Bevoelkerung/MigrationIntegration/Au slaendBevoelkerung2010200157004.pdf

A data de primer de juny del 2023 recullen la presència de 193460 ciutadans espanyols, dels quals 28735 són nascuts a la RFA i 164725 fora. A més, el 20 d'abril del 2023 hi ha 233000 ciutadans alemanys amb «Antecedents de la migració» (Migrationshintergrund) espanyols; jo preferiria dir-ne «arrels foranes».

Quan la RFA ratifica la CELRoM, té al voltant de dos milions de turcs, més d'un milió d'ex­iugoslaus, mig milió d'italians i quantitats inferiors de grecs, polonesos, espanyols, portuguesos i d'altres. No hi ha a la RFA cap tipus de normativa que afavoreixi aquests immigrats en tant que grups lingüístics (la RFA no ha ratificat la Declaració universal de Drets lingüístics), en tot cas atenció individualitzada a les necessitats comunicatives davant dels serveis social, els educadors, la sanitat.

En el que també ens podem fixar de la RFA és, com vèiem suara, que regula la figura de "població amb antecedents d'immigració" (Bevölkerung mit Migrationshintergrund), que inclou fins a la tercera generació i que va substituint progressivament la immigració de primera generació. Tot seguit presento dues definicions del que també podríem anomenar "persones amb arrels foranes" o, si ho preferiu, "arrels immigrades" tretes de Bevölkerung mit Migrationshintergrund ­ Ergebnisse des Mikrozensus

This means that German nationals born in Germany may have a migration background, too, be it as children of Ethnic German repatriates, as children born to foreign parents (in accordance with the so­called ius soli principle) or as German nationals with one foreign parent. This migration background is exclusively derived from the characteristics of the parents. And those concerned cannot pass the migration background on to their offspring. As regards immigrants and foreigners born in Germany, however, they can pass their background on. In accordance with the relevant legal provisions concerning foreigners, this definition typically covers first to third generation immigrants.

Font del 2016 il·localitzable el 2024

Persons with a migrant background

The persons with a migrant background include the foreign population – irrespective of whether they were born in Germany or abroad – and all immigrants irrespective of their citizenship. The persons with a migrant background also include the foreigners born in Germany and naturalised as well as a number of Germans who were born in Germany and have the German citizenship and whose migrant background is due to the migrant status of their parents.

The latter include the German children (descendants of the first generation) of ethnic German repatriates and naturalised persons, even if only one parent meets those conditions while the other one does not have a migrant background. In addition, since 2000, that group has included the (German) children of foreign parents who meet the conditions of the options model, that is, who were born in Germany with the German and a foreign citizenship.

Font del 2016 il·localitzable el 2024

En síntesi, la RFA no inclou entre les llengües regionals o minoritàries cap de les llengües dels migrants (ni tampoc no els dóna cap grau d'oficilitat), ni per raons històriques, ni per raons demolingüístiques: per cada parlant del sòrab (in diminuendo) hi ha vint parlants del turc. I això ho fa malgrat que ni els fills ni els néts dels que van immigrar massivament com a Gastarbeiter (treballador convidat) siguin considerats migrants, atès que Alemanya té (de moment) el ius solis.

Immigració espanyola a Catalunya

En el cas de Catalunya, els immigrants espanyols de nació castellana han tingut els següents avantatges respecte dels seus compatriotes instal∙lats a la RFA:

• no han hagut de demanar cap mena de paper un cop empadronats;
• han trobat un entorn cultural molt més pròxim i
• la llengua amb què, ocasionalment, han entrat en contacte és de les més semblants a la seva que hi pot haver.

Però, com que han pogut viure plenament en la seva llengua i no hi ha hagut (especialment abans de 1980) cap política d'integració, han estat factors aleatoris els que han propiciat que efectivament s'hagin integrat o no, amb el resultat que ben bé el 30% d'aquests immigrants romanen íntegrament monolingües o tenen L2 altres que el català (són catalanoignorants).

Si comparem l'emigració espanyola dels seixanta amb destinació a Alemanya i la que vingué al nostre país, representa que la dificultat d'integrar-se, si la mesurem per la distància lingüística i cultural, hauria d'haver estat molt més difícil allà que aquí. I en canvi a Alemanya no es coneix de cap moviment tipus C's que hagi promogut la insubmissió contra l'escolarització en alemany o hagi reclamat l'ús del castellà als parlaments dels Länder o al de Berlin...

Des de l'òptica majoritària entre els catalanòfons, un espanyol està integrat si entén el català i esporàdicament el xampurreja. En coherència, crec que la majoria de barcelonins no consi­deraria més immigrant un mallorquí que un lleidatà, especialment el jovent, que no els hi consideraria en absolut.

Des de l'òptica dels catalanoignorants, un espanyol està integrat si lo­-pone-­en-­su-­dni. D'aquí a considerar que el castellà ja s'ha apropiat de Catalunya (o sigui que n'és llengua pròpia) hi ha un pas, i un pas més a profetitzar la imminent desaparició del català o la seva reclusió en reserves rurals com a Irlanda són els Gaeltacht.

El plantejament que els immigrants espanyols, independentment de si parlen català o no, estan automàticament integrats pel fet de tenir ciutadania espanyola és defensat implíci­tament pels qui pretenen fer un país nou on els catalans no puguem fer la nostra vida íntegrament en català; en canvi, si a un anglès que se'n va a viure a Escòcia li diguéssim que ara és escocès es trinxaria de riure. Per als que provenen d'Amèrica el problema són els papers, però per a obtenir-los no els exigeixen que sàpiguen també la llengua del país.

Comparativament, veiem que a Alemanya els castellanoparlants no han qüestionat mai ni els usos públics ni l'ensenyament i com la segona generació ha fet passos gegantins cap a l'assimilació (ho analitzarem en un altre article), cosa que em recorda la definició celebradíssima de Lluís Aracil: una llengua és un dialecte amb exèrcit. Cal tenir present que la División Azul no va anar a conquerir Alemanya sinó Rússia.

Alternatives per a l'estatus del castellà a la nostra república

Si assumíssim que el tracte adequat i just és incloure el castellà entre les llengües dels migrants, té determinades implicacions. Si no ho assumim, ens queda el problema de saber com cataloguem el castellà d'acord amb paràmetres que es puguin homologar amb els dels països democràtics.

Si el volem incloure a una improbable ratificació de la CELRoM, podríem dir que és llengua pròpia de Catalunya i preparar les exèquies del català, perquè haurem de fer oficial el castellà. Podríem dir que és la llengua d'un poble nòmada, i seríem la riota d'Europa. I, d'entre les categories regulades a la CELRoM, ens queda dir que és una llengua minoritària tradicional de Catalunya. En aquest darrer supòsit, per tal que no se'ns acusi de discriminar segons la llengua, caldrà que especifiquem sota quin criteri la considerem tradicional (vg, perquè té parlants nadius de tercera generació) i hem d'aplicar automàticament el mateix criteri a qualsevol llengua que el compleixi (segurament l'àrab i l'amazic ja el compleixen ara i al xinès i el romanès els deuen faltar uns deu anys). Qualsevol decisió sobre el castellà que no sigui aplicada equitativament als parlants de les altres llengües dels migrants generarà discriminacions racistes.

Si ens inclinem per considerar que el castellà a Catalunya no és menys l​lengua dels migrants del que ho és a Alemanya o a França (que també té milers d'espanyols i tampoc ha inclòs el castellà en el seu instrument de ratificació de la CELRoM), n'hem de derivar les conseqüències lògiques:

• no es pot considerar integrada a Catalunya una persona que no parli alguna de les llengües pròpies de Catalunya
• la República catalana pot trobar convenient d'incloure el castellà en qualsevol plantejament de tracte preferent que es basi en un criteri objectiu susceptible de ser aplicat sense discriminació a qualsevol altre grup lingüístic que el compleixi, per exemple:
  • es pot implantar una gradació d'oficialitats en els nivells administratius (de fet, més que oficialitat, inclusió en la llista de llengües de treball de l'òrgan pertinent) i establir que els òrgans comarcals o municipals de l'administració han de tenir personal capacitat per atendre en aquelles llengües dels migrants que tinguin, en l'àmbit territorial de l'esmentada administració, un mínim d'un 5% de població catalanoignorant; també caldrà que implementin plans de xocs per tal de reduir aquesta proporció en el temps més breu possible (la disposició precedent es podria fer extensiva a les empreses de més de cinquanta treballadors ubicades al mateix territori comarcal o municipal);
  • podem atribuir un rol preferent davant l'administració a determinades llengües per raons de política d'estat, com poden ser el veïnatge geogràfic (castellà i francès) o pertinença a organismes supranacionals (vg anglès, rus, xinès, francès i castellà).

Proposta de guia per a un debat amb amics o companys de feina

Si heu arribat en aquest punt i el tema us suscita dubtes, us proposo que feu un debat amb unes quantes persones del vostre entorn que puguin compartir els dubtes. Per a dinamitzar el debat, us proposo que cadascun dels participants respongui abans la fitxa tècnica que trobareu en aquest enllaç; si voleu fer un resum del vostre debat i fer-lo arribar al correu <nom de l'autor de l'article> @ <deyzaguirre> seguit d'un punt i del domini cat, em comprometo a tenir-lo en compte i, eventualment, a incorporar-lo a continuació a tall de comentari dels lectors.

Lluís de Yzaguirre i Maura,
professor de la UPF i membre de Koiné

Nota final: aquest article és una reelaboració d'un document aportat el 2016 a la sectorial de sociolingüistes de l'ANC. Això pot explicar algun anacronisme.