Imatge: Nualart
Enric Moreu-Rey, filòleg i escriptor català, fundador el 1980 de la Societat Onomàstica, dedica un article extraordinari, «La màgia del nom propi de persona», al tema dels noms propis. Diu en Moreu-Rey, entre d’altres coses, que «Cada cultura adopta una visió de la realitat, i el sistema dels noms propis ofereix indicacions valuoses sobre aquesta mirada».
Com que el dia del meu sant és un d’aquells que canvia de data, segons el calendari religiós (just el Divendres de Dolors, abans de la Setmana Santa), i enguany ha estat al març. I com que el 8 de març, especialment d’ençà del 1977, es celebra arreu del món, el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora, m’ha vingut al cap que el meu nom i uns quants més noms de dona reflecteixen ben bé la societat d’on venim, una societat dominada per l’Església i en la qual la dona era menystinguda, controlada, reprimida.
D’una banda tenim que Dolors (5.334), Concepció (2.930), Immaculada (1.935), Soledat (75)...; i en castellà, Encarnación (13.041), Purificación (4.399), Angustias (785), Virtudes (826), Cesárea (123), Pasión (63)... són noms que, si creiem que el nom defineix la persona, marquen negativament per a tota la vida (he posat aquests noms perquè conec dones que s’ho diuen). I a més a més trobem infinitat de noms masculins passats al femení (Josepa, Joana, Francesca, Georgina... per dir els més coneguts) i no trobem gaires noms femenins passats al masculí (no hi ha Tereso, Fàtimo, Caterino..). Sí que hi ha Maria (89.159) i Mario (9.942), però Mario, tot i que sembli el masculí de Maria, té un origen ben diferent.
Bona part d’aquests noms, que en podríem dir negatius, tenen formes més curtes o hipocorístics (Lola, Conxita, Sole, Imma) amb els quals el significat queda dissimulat. De fa uns anys permeten d’inscriure al registre aquests hipocorístics, perquè, per sort, com que la societat ha canviat, també han canviat els noms que es posen als nadons.