El control de l’Estat dilueix la identitat dels pobles
«A cada bugada perdem un llençol». Segons ens explica el filòleg Jordi Badia, «aquest refrany és molt adient per a molts aspectes i molts moments de l’actualitat. Ens parla de l’empitjorament, no pas sobtat, sinó progressiu, que va passant de mica en mica, d’una manera que sovint pot arribar a ser imperceptible». Ara podríem traduir-lo com «A cada llei del Ministeri espanyol, perdem una mica d’identitat».
No sé si als vostres carnets d’identitat o als dels vostres fills i néts, benvolguts lectors, hi diu com a lloc de naixement la ciutat de l’hospital on us van parir o el nom de Vinyols i els Arcs. Fa anys, quan les dones infantaven a casa, en el moment d’incloure els nounats al registre civil, no hi havia gaire problema per posar-hi el lloc de naixement. És més tard, no sé en quin moment del segle XX, quan la majoria de nens neixen als hospitals, que comencen a no coincidir el lloc de naixement amb el lloc d’empadronament dels pares. Per això al carnet de molts vinyolencs hi diu com a lloc de naixement Reus o Tarragona. I és veritat que les dones de Vinyols anaven a parir a Reus o Tarragona, però feia la impressió que als poblets no hi havia nens. Aquest «greuge» va fer que en un altre moment (com a mínim fa vint anys) permetessin d’escriure al registre civil, com a lloc de naixement, la vila on eren empadronats els pares.
Però ara la cosa ha tornat a canviar, amb la nova llei de registre civil (Ley 20/2011, de 21 de julio, del Registro Civil), i el seu sistema informàtic DICIREG (Digital Civil Registry), tant si la inscripció la fa l’hospital telemàticament, com si la fan els pares presencialment al seu ajuntament, el lloc de naixement que ha de constar ha de ser real i només hi pots posar Vinyols i els Arcs si el part ha estat a casa, a Vinyols i els Arcs.
El nou Registre Civil, únic per a tot l’estat, suprimeix la divisió en seccions (naixements, matrimonis, defuncions...) i crea un registre individual amb un codi per a cada persona, una pàgina en què hi ha tota la informació de l’individu, informació a la qual es pot accedir de qualsevol oficina de tot el territori espanyol, i que serveix també per a fer el carnet d’identitat.
Se suposa que amb el nou Registre els ciutadans podran fer les gestions amb més facilitat. Se suposa que totes les administracions públiques hi tindran accés per a comprovar informacions dels registrats. Però obtenir les dades del moviment demogràfic que sempre posem a EL REPLÀ, se’ns ha complicat.
Recordeu l’any 2000, quan van desaparèixer de les matrícules dels cotxes les lletres que deien de quina província eren i tots els cotxes van passar a ser d’Espanya? Doncs ara tinc la mateixa sensació: la sensació d’eliminar signes d’identitat per a formar part a la força d’un «super-estat». M’agrada que al carnet del meu fill digui nascut a Vinyols i els Arcs, tot i que el part va ser a Reus. És a dir que, en certa manera, és com si t’obliguessin a ser de Reus (i no hi tinc res en contra). Desapareixen els poblets i tothom passa a ser de la ciutat més propera que té la sort de tenir hospital.
Cal posar al carnet d’identitat, com a lloc de naixement una ciutat amb la qual no tens cap relació? Cal posar-hi el lloc de naixement? (Al carnet d’alguns països no ho diu). Cal tenir el carnet d’identitat d’un estat que no respecta la teva identitat?
Dolors Requena
Imatge: Nualart