Skip to main content

400 anys de guerra

Enguany, el dia de Nadal, farà 400 anys de l'inici de la guerra imperialista de Castella contra els Països catalans. El 25 de desembre del 1624 el comte-duc d'Olivares, privat del penúltim dels Habsburgs, Felip III –IV de Castella– (amb potestats aproximades a les d'un primer ministre), va lliurar al rei un memoràndum conegut com el Gran Memorial, on proposava l'anorreació de totes les diferències entre els seus regnes a base d'assimilar-los tots a Castella. Alguns dels estratagemes que va proposar per a fomentar una rebel·lió que servís de coartada a la invasió del nostre país els va posar a prova pocs anys més tard fins a provocar el Corpus de Sang.

La guerra iniciada fa 400 anys continua. Hem de ser conscients que des de la derrota que va patir el Primer d'Octubre del 2017, la dictadura borbònica ha exacerbat tots els fronts en què lluita per a destruir-nos com a nació, especialment intentant acomplir el desig d'un famós racista que fa pocs anys demanava d'arraconar el català a les masies.

El que no ens sembla tan normal és que els patriotes d'aquest país deixem de commemorar una data tan rodona i de celebrar que 400 anys d'imperialisme no hagin assolit el seu objectiu, malgrat haver adoptat totes la cares de la maldat: des dels assassinats o la presó pel simple fet de parlar català i tota mena de prohibicions d'ús a la vida pública, fins a una "conllevància" que pretén ser l'acompanyament caritatiu al moribund.

Cada vegada que l'imperialisme castellà comença una nova batalla (eliminació de la literatura del l'ensenyament, desprotecció del sistema universitari per a facilitar l'arribada massiva de sabotejadors de l'ús del català a la docència, bastons a les rodes dels intents d'acabar amb la discriminació del català a la UE, per parlar només de les més recents) hi ha algun despistat que diu que Espanya (és a dir, la Gran Castella annexionista) ens ha declarat la guerra. No siguem il·lusos, la guerra fa més de 400 anys que dura, però el 25 de desembre del 1624 es féu explícita, com ens recorden les següents paraules del Memorial del comte-duc citades per John H Elliot i recollides a la Viquipèdia:

Tingueu vostra Majestat pel negoci més important de la vostra monarquia, el fer-vos Rei d'Espanya: vull dir, Senyor, que no s'acontenti vostra Majestat amb ser Rei de Portugal, d'Aragó, de València, Comte de Barcelona, sinó que treballi i pensi, amb consell mudat i secret, per reduir aquests regnes de què es compon Espanya a l'estil i lleis de Castella, sense cap diferència, que si la vostra Majestat ho aconsegueix serà el Príncep més poderós del món. Elliott (1982, pàg. 179)

Per si algú dubtava que "reduir a l'estil de Castella" inclou el genocidi lingüístic i cultural, el mateix Elliot ho aclareix:

De fet, la castellanització sol·licitada des de feia temps per alguns sectors influents, seria ara la política oficial del rei d'Espanya.

Siguem conscients que ens van declarar la guerra fa 400 anys i que aquesta guerra només acabarà amb rendició o extermini: o bé Espanya haurà de reconèixer la nostra República i deixar-nos en pau o bé assolirà el seu somni d'annexar-se el nostre país també en els aspectes lingüístics i culturals (annexió que ja s'acosta al punt de no retorn) per a convertir-lo en la sortida de Castella a la Mediterrània.

Grup Koiné, 23 de desembre del 2024

Aquest contingut es publica gràcies al suport econòmic i tècnic de Llengua i República.
Si hi voleu contribuir, podeu fer un DONATIU.