Tractament contra l'SLI

Imatge: Nualart

No voldria que després de la lectura d'aquest text, penséssiu que tracto a la lleugera o em burlo de les malalties físiques i mentals, ni de les campanyes i els esforços públics i privats que ciutadans, científics i governs, dediquen a conèixer-les i a combatre-les, però la recessió en l'ús del català dels darrers anys és tan forta que cal que ens hi posem de seguida i intensament si no volem que desaparegui. Vet aquí, doncs, una petita aportació en defensa de la llengua, que espero que us sigui útil.

Què és l'SLI? SLI són les sigles del trastorn conegut com a Subordinació Lingüística Induïda. I que consisteix bàsicament a abandonar la pròpia llengua davant d'un parlant d'una altra llengua, perquè al primer li han fet creure que la seva és menys important, bona o valuosa que la segona.

Qui pateix d'SLI? Milions de catalanoparlants que creuen que el castellà és més important que el català.

Quins en són els símptomes? Els «malalts» d'SLI canvien de llengua quan el seu interlocutor parla en castellà, tot i que aquest interlocutor els digui que entén el català. També canvien de llengua quan creuen que l'interlocutor és estranger, per exemple si té un color de pell o un accent diferent. Als «afectats» per l'SLI els han fet creure que ells (i només ells) han de canviar de llengua per "bona educació" i no exigeixen mai als seus interlocutors que els atenguin en català.

Quines en són les causes? No hi ha cap motiu objectiu que indiqui que una llengua és més important que una altra, per tant només podem trobar l'origen d'aquest comportament, en els cas dels adults, en "traumes" psicològics derivats del maltractament i la persecució que han patit els parlants de català durant segles i que encara pateixen; i en el cas dels joves i adolescents, en la tendència a seguir la moda, pròpia de la seva edat i en el desconeixement de les conseqüències de la seva tria lingüística.

Tractament Els «slítics» necessiten consumir diàriament píndoles d'autoestima i també necessiten grups d'ajuda que els donin suport quan decideixen finalment d'eliminar l'SLI de la seva vida quotidiana. Els cal reflexió, informació i meditació. Alguns dels mantres que poden repetir quan es trobin en una situació d'SLI són:

És la llengua de Catalunya, és la meva, és la que vull que parlin els meus fills.
El català serveix per a fer i expressar absolutament TOT.
A Catalunya, en català: Hi tinc dret.
El futur del català depèn de mi.
No puc abandonar una llengua que té més de mil anys.
Per respecte als milions que l'han parlada, fins i tot quan els han perseguit, i per solidaritat amb els que
la volen aprendre.
Entre les més de sis mil llengües que hi ha avui al món, el català és la dotzena més influent, segons
l’últim baròmetre de les llengües del món que publica cada cinc anys el Ministeri de Cultura francès
La comunitat viquipedista catalanòfona és una de les més antigues del món i una de les més actives.
El català s'estudia a 145 universitats de tot el món (sense comptar les universitats dels Països catalans).
Els assistents de conducció i el chat GPT també parlen català.

Finalment, també hem de combatre l'SLI per orgull. L'orgull de parlar la mateixa llengua que molts catalans universals que han fet aportacions extraordinàries a la humanitat (Antoni Gaudí, Pau Casals, Roser Capdevila, Joan Oró...) I si encara no t'he convençut, benvolgut lector, llegeix en veu alta aquesta frase de Salvador Espriu: "Sabran que, si bé les cultures i les llengües poden morir, i doncs també les nostres, si de cas això ens arriba, devem lluitar sense treva contra el mal, fins a l'últim alè. Que la fi ens vingui per sinistre i aclaparador genocidi, no pel vil suïcidi".

Dolors Requena